L’agricultura orgànica no obeeix, ni li interessa la lògica impositiva del que existeix, d’enverinar i destruir per produir aliments. Una producció d’aliments sans habita i està més enllà de la racionalitat tecnològica. És l’alliberament de somnis empresonats, és un obrir de portes on nia l’esperança, és la llibertat a tota prova de forces i dominis.
És transcendir, és no quedar-se atrapat en el passat i igual; és caminar cap al descobriment d’allò que ens té l’esperança guardat, és començar fer consciència d’allò que encara no coneixem; allò vinent i allò nou, cosa que encara no hem permès que es manifesti per complet, la collita d’un futur diferent.
L’agricultura industrial amb les pràctiques destructives turmenta el present i bloqueja el futur, els seus tècnics no tenen una dimensió contemplativa, intervenen i trenquen amb qualsevol possibilitat en la generació del que és nou. Una agricultura diferent, constantment infon ànims i esperances enmig de la desesperació i la foscor dominant.
No cal tenir por de pensar, d’expressar-se lliurement amb valor per caminar cap a la trobada amb allò diferent i radiant, d’això es tracta quan comencem a fer les practiques amb l’agricultura orgànica; perdre la por, significa la possibilitat de trobar al lloc precís la llibertat, la qual ens assenyala que som capaços d’emprendre la marxa per transformar la societat.
Aquestes pràctiques ens llancen amb molta curiositat cap a allò desconegut, allò no transitat, cap al que encara no és; i alhora que ens fa creure en el futur, ens posa en el rumb allò que està per renéixer, allò just i allò fratern.
«A l’agricultura orgànica habita el camp de l’esperança, el de les possibilitats. Ens obre l’estat d’ànim i ens aclareix l’existència humana«
Deixa un comentari